Badalona ha de reforçar el seu rol de node de comunicació entre la zona nord de Barcelona, el baix Maresme i el Vallès Oriental, potenciant, a la vegada, tota la subcomarca del Barcelonès Nord, des de Sant Adrià i Santa Coloma fins a Montgat i Tiana.

Restaurar la connexió amb el Vallès.

Tradicionalment Badalona ha mantingut lligams molt estrets amb el Vallès Oriental i el Baix Maresme, però cal corregir l'endarreriment de les infrastructures de comunicació que l'uneixen amb aquestes comarques per tal de preservar i poteniar els intercanvis comercials, culturals i socials entre llurs poblacions i aportar a Badalona una nova centralitat en la xarxa de ciutats metropolitanes.

Àrea de Construcció del Túnel B-500

El projecte de remodelació de la carretera de la Conreria, la B 500, que uneix Badalona i Mollet, suposarà una gran millora de la comunicació de Badalona amb el Vallès, i fomentarà la interrelació d'uns territoris i uns teixits empresarials que tradicionalment s'han complementat mútuament. El nou traçat ha de permetre el transport de mercaderies entre l'interior vallesà i el Barcelonès Nord. El traçat actual no és utilitzable per a l'activitat econòmica i és marginal pels desplaçaments privats. Un estudi recent senyala que cada dia surten 13.000 vehicles de Badalona cap al Vallès.

El projecte actual corregeix els inconvenients del projecte presentat el 2003, i preveu la construcció d'un túnel força més llarg i a cota inferior, d'uns tres quilòmetres, i una via preferent desdoblada. Es parla de la possibilitat que comenci a la riera de Montalegre i que tingui una connexió directa des de la B 20 i la C 31.

El departament de política territorial de la Generalitat de Catalunya estima que el cost del Túnel de la Conreria ascendirà a 275 milions d'euros, molt per sobre dels 50 milions pressupostats inicialment. Les obres es podrien finançar mitjançant un peatge a l'ombra, consistent en el finançament per part de la iniciativa privada, a canvi del pagament d'un cànon per part de l'administració en funció del trànsit que registri la via durant el període de concessió de la infrastructura (uns 30 anys).

Aquest projecte podria complementar-se, tal com demanen els sectors més partidaris del transport públic, amb una corona ferroviària, dintre del vuit ferroviari català, que uniria els dos territoris que vol connectar la B 500. La nova línia ferroviària uniria Barcelona (Sant Andreu Comtal), Badalona, Mollet, Granollers i Mataró.

Tornar a mirar cap al Maresme

Badalona, juntament amb Mataró, ha exercit de pol i motor del baix Maresme. La serralada litoral, les vies del ferrocarril arran de mar que ha esdevingut un metro regional i la doble incisió dels traçats de la C31 i la N-II han configurat un corredor residencial i d'activitats que té trets de ciutat lineal, però li manca coherència de les actuacions urbanístiques, sentit de conjunt i prendre consciència dels avantatges i sinèrgies que comportaria acordar polítiques de desenvolupament coordinades i conjuntes per promoure les avantatges comparatives de tot el corredor.

Aquest corredor que podem anomenar Corredor de Llevant té una població (any 2004) de 458.430 habitants en una superfície de 130 quilòmetres quadrats, la qual cosa significa una densitat molt notable de 3.518 habitants per quilòmetre quadrat.

Les principals avantatges comparatives del corredor són la qualitat paisatgística i el clima del seu territori, a redós de la serralada litoral, i, en general, la qualitat del seu parc d'habitatges, el potencial turístic dels seus ports esportius, als quals s'acaba de sumar el port de Badalona, les oportunitats per un turisme d'incentius i de negocis que ofereix el patrimoni arqueològic i el Centre de Convencions de Badalona, l'atractiu d'importants centres comercials, tant de caràcter urbà com de grans superfícies i el manteniment d'una base industrial molt considerable.

Les principals mancances a les que cal fer front són el retard en la potenciació de les activitats terciàries i serveis avançats i la transformació productiva cap activitats de més valor afegit, el nivell de qualificació dels segments més marginals de població, la insuficiència de les comunicacions, la manca d'una xarxa d'espais verds de protecció, l'endarreriment en la construcció d'hotels, especialment a Badalona, i l'absència d'un consens polític i d'un instrument de planificació conjunt de les activitats del territori.